Plaça d'es Blanquer - 46  /////  07300 INCA   /////   Illes Balears   /////////
C/ Major - 49  /////   07519 Maria de la Salut   /////   Illes Balears   ///// 
659325481///639308565 ////// G07592322 /// mallorquicavall@gmail.com

Cavall Mallorquí 



Origen de la Pura Raza Mallorquina


El caballo de Pura Raza Mallorquina tiene su origen en la ribera sur de la Europa Occidental.
Caballos que forman un tronco morfológica y originariamente son el caballo Sardo, el San Fratellano de Sicilia, el Murguese, el Menorquín,...
Antiguamente se le dió un uso principalmente en las labores agrícolas así como en la producción mulatera, cuyos efectivos se exportaban sobre todo a América.
El P.R.Mallorquín dispone, desde el año 1989, de Libro Genealógico gestionado por la Asociación Española de Criadores y Propietarios de Caballos de Pura Raza Mallorquina.

           PAGINA WEB CO-FINANCIADA POR:


La Raça Mallorquina


Es una raça pròpia de l’Illa de Mallorca que, malgrat la continuada intromissió de races foranes succeïda durant els dos darrers segles, s’ha pogut mantenir diferenciada i mantenir el tipus originari que hom pot veure encara avui en dia.

Origen  
El cavall mallorquí, està englobat dins el grup de cavalls d’origen meridional de la península ibèrica, de bona grandària, forts i aptes pel treball, que donà lloc, entre altres poblacions, a la raça catalana, avui ja desapareguda, a la mallorquina i a la menorquina. El contacte de segles amb l’altre grup ètnic estès pel Nord d’Espanya, va aportar segurament alguna característica, com poden ser el color de la capa i pelatge, propis d’aquestes races. L’actuació afortunada de diferents grups afeccionats va aconseguir no tan sols la recuperació d’aquesta raça en un moment molt difícil, sinó que, a demés es definís el morfotipus oficial a través del Registre Matrícula obert a Madrid, per la Jefatura de Cria Caballar del Ministeri de Defensa.

Característiques  
És un animal de caràcter tranquil, fort, rústic i molt sobri. És de conformació eumètrica, sublongilini i de perfil fronto-nasal lleugerament convex. La seva silueta és esvelta i el color de la seva capa és negra. Característiques més destacades El cap és allargat, sec i descarnat, de grandària mitjana tirant a grossa, amb les orelles petites, dretes i quasi sempre plenes de pèl. Els ulls són foscs i ben manifests per lo marcades que són les arcades orbitals. El morro és ample i fort amb els oronells poc destacats. El coll és curt, i encara que profund no és gaire ample. La cabellera és abundant i el pèl és fort i gruixat. Té un pit ample i el costellam arquejat. L’esquena és recte, malgrat té tendència a ensellar-se amb l’edat. La gropa és llarga i inclinada i, en general de musculatura plana. Les extremitats són ben aplomades, poc musculades , amb travadors llargs i oblics, ben dotats de pèl i amb els genolls i garrons forts i amples. Els potons són també amples i forts. La coa és de inserció baixa, llarga i de pèl llarg i fort. El color del pèl és el negre, en totes les seves variants, el que li dona un aspecte elegant i seriós. S’accepten petites taques blanques a la cara en forma d’estel o cordó.  

Dades generals  
L’entrada de races foranes a l’illa de Mallorca des de meitat del segle XIX fins bona part del segle XX va ocasionar a partir del primer terç de segle, la progressiva desaparició de les eguassades de raça mallorquina, la qual cosa acompanyada de la substitució de la tracció animal per la mecànica, motivà per via indirecta una despreocupació total pel manteniment d’aquesta raça en puresa. La consecució del Registre – Matrícula de la Raça Mallorquina, a l’any 1988, acompanyada del esforç de molt diverses institucions i persones va marcar una fita decisiva per aquesta raça. El cens d’animals registrats, a setembre de 2002, supera els 150 caps.

La funcionalitat d’aquesta raça, que havia estat sempre de treball i de producció mulatera ha passat els darrers anys a una orientació de cria en puresa per la pràctica de l'equitació. Atesa la seva harmonia de formes, l’elegància del color negre de pèl i el ser un animal dòcil i tranquil, el cavall de raça mallorquina té avui en dia una elevada cotització al mercat, el que fa preveure la seva estabilitat com a raça, no sols mereixedora de conservar perquè és nostra, sinó per la importància que la seva genètica significa.
MORFOLOGIA DE LA RAÇA MALLORQUINA
 

Prototipo racial del caballo de pura raza mallorquina.

A. Caracteres generales.

Se trata de un caballo de tipo eumétrico, sublongíneo y de perfil ligeramente convexo, de esbelta silueta.

B. Características morfológicas:

1) Cabeza: Alargada y descarnada, más bien grande, perfil ligeramente convexo, orejas cortas, derechas y pobladas por dentro. Acusadas órbitas oculares, mirada viva, morro ancho y fuerte, ollares poco destacados.

2) Cuello: Corto y profundo no muy grueso. Bien insertado en el tronco y con abundante crin de pelo grueso y duro.

3) Tronco: Ligeramente alargado.

Cruz, manifiesta.

Espalda, alargada y ligeramente oblicua.

Pecho, ancho, musculado y profundo.

Tórax, con costillar arqueado.

Dorso, recto con tendencia al ensillado con la edad.

Lomo, con discreto desarrollo muscular y con buena inserción a dorso y grupa.

Vientre, no excesivamente voluminoso, con ijares proporcionados.

Grupa, larga y ligeramente inclinada.

Cola, de inserción baja, la mantiene casi siempre en reposo y su pelo es duro y grueso.

 

4) Miembros torácicos o anteriores: Bien aplomadas, con musculatura media, brazo y antebrazo potentes de longitud media. Rodillas amplias, cañas potentes y descarnadas. Cuartillas largas y oblicuas y bien provistas de pelo. Casco ancho y duro.

5) Miembros pelvianos o posteriores: Muslo y nalgas con musculatura media, corvejones potentes y netos.

Las regiones situadas debajo de las articulaciones tarsianas tendrán las mismas características que las extremidades anteriores.

 

A. Características fanerópticas: Capa negra, admitiéndose todas sus variantes. Se excluye cualquier otra capa. Se aceptan manchas blancas en cara (luceros o estrellas).

B. Caracteres comportamentales y temperamento

Es un caballo muy resistente, rústico, sobrio y especialmente adaptado a su ambiente.

E. Caracteres funcionales y aptitudes.

Caballo de silla, con gran aptitud para el paseo y enganche, en su momento tuvo gran aceptación para labores agrícolas.

A. Defectos objetables

Además de los generales para la especie, se señalan como más frecuentes en la Raza, al objeto de procurar su eliminación, los siguientes:

Cabeza excesivamente pequeña. Cuello demasiado corto, de ciervo o invertido. Cruz poco destacada y costillares de escasa curvatura. Pecho poco profundo. Grupa excesivamente caída.

Aplomos desviados de la vertical, especialmente izquierdos y cerrados de corvejones. Zonas extensas de manchas blancas en la cara.




Share by: